Prevision a la svèlta
Modell:MILCLASS In meteorologia la prevision a la svèlta (Nowcasting in lengua inglesa, Prévision immédiate in lengua francesa), a l’è ‘na prevision fada sùbit e a la svèlta senza fa girà i modèj meteorològich, cont el doperà i informazion disponibil in temp reàl, fornìd di istrument, soratùtt el radar e ‘l satèllit, i daa tiràa foeura cont i radio-sondagg, i rilevazion di fùlmen, i dàa in sortida di modèj meteorològich fàa girà in di moment indrée, e ancasì i osservazion dirètt di nivol (per esempi l’analisi di cumulonemb). [1] Cont el radar meteorològich a l’è possibil dedù el moviment di àrej de pioeuva in di 2-3 or adrée, inscambi cont el satèllit a l’è possibil dedù el moviment del nivoleri 5-6 or innanz. [2][3]Innanz de tutt gh’è de fa riferiment ai daa in sortida di modèj meteorològich che hinn mimnga giust del tutt per vedè comè ch'i hànn sbaglià, di vòlt defàtt po’ vèss present on error sistematich, ‘me per esempi el ritard o l’anticip ripètt a quèll che l'era prevedùu, oppur a pòden vèssegh di error in di àrej de precipitazion. [1]
Prevision di temporaj ch'a hinn 'dree a vegnì
Prevision convettiva
Al fin de la prevision convettiva di temporaj ch ‘a hinn adrée a vegnì i servissen:
- i daa tràa foeura per mèzz di radio-sondagg. I radio-sondàgg rileven el profil vertical de temperadura e umidità de l’atmosfera terrèstra che l’è fondamentàl per capì la situazion de la stabilità atmosferega. I condizion di stabilità atmosferega hinn poeu descrivùd per mèzz di indes tèrmodinamich. L’interpretazion di di indes tèrmodinamich la pò servì de capì el tipo de temporal che ‘l sarà pussée probabil, la probabilità di temporaj e ‘l ris’c de fenòmen violent. [4]
- De temporaj ghe n’è di tanti tipi (super-cèllula, temporaj a cèllula unega, temporaj a cèllula multipla, linej de temporaj, Sistèma convettiv de media scala) i condizion pòden vèss giust per el svilupp de on tipo putòst che d’on’alter.
- Perdepù in presenza di montagn gh’è anca de considerà i Temporaj orografich che inscambi se sviluppen in presenza de instabilità convettiva o de l’instabilità condizional che poden vèss capìd di diagrama aerològich tràa foeura di daa di radio-sondagg. A l’è important in quèll caso chì soratutt el livèll de condensa sforzada. A l’è in quèll caso de capì se gh’è i condizion perché l’aria sforzada a levà su per mòto orografich la faga capità di temporaj.[5]
Rilevazion di temporaj
Al fin de rilevà i temporaj ch'a hinn adrée a formàss hinn i servissen:
- i rilevazion di fùlmen de manera de capì i zòn indoe i temporaj hinn adrée a sviluppass e stralattàss;[6]
- l’analisi di cumulonemb per mèzz de la quàl se pòden ‘vègh di informazion in su l’evoluzion del temporal[7];
- i immagin del radar meteorològich e del satèllit meteorològich per mèzz di quàj se veden i zòn 'doe i temporaj hinn adrée a formàss; ovviamente quant a la sò forma a se capìss el tipo de temporal.
Prevision del mòto di temporaj
Al fin de prevedè el mòto del temporal pòden vèss util:
- i immagin del radar meteorològich e del satèllit meteorològich per mèzz di quàj se ved comè che el temporàl el se spòsta;
- i rilevazion di fùlmen de manera de capì i zòn indoe i temporaj hinn adrée a succed;[8]
- la topografia assoluda a 500 hPa, de già che i temporaj, de nòrma se spòsten ‘me i vent a 500hPa adrée a i isoipsi [9]
- l'odògrafo de l’ultim radio-sondagg, de già che la traiettòria di temporaj, soratùtt quèj a cèllula multipla e ovviamente ancha quèj a cèllula unega, la pò vèss prevedùda cont el metod del Corfidi che ‘l dopera i dati de l’odògrafo [10], inscambi se l’è drée a passà on front (temporaj frontàj) pòden vèss pussée util i modèj meteorològich de capì comè che quèst chì el se moeuv.
- Anca on temporal in esauriment ne dà i sò segnaj che pòden vèss capìi cont el radar e ‘l satèllit, ma soratutt cont el scultà i fulmen con la radio e con l’analisi di cumulonemb)
Prevision a la svèlta di ciclon e i front
El moviment del nivoleri el pò vèss vedùu cont el satèllit meteorològich, l'è però importanta in del prevedè el moviment di ciclon e di front meteorològich la tendenza barometrica o ben la velocità che la pression atmosferega la varia in del cors del temp. I ciclon se spòsten vèrs i zòn indoe i isoallòbar (o ben i linej d l'istèssa tendenza barometrica) indichén che l'è 'drée a succéd on cal de pression maggior de 1-2 hPa in 3 or. inscambi i anticiclon se spòsten vèrs i zon indoe la pression l'è 'drée a 'ndà su a l'istèssa manera. De sorapù la pression la va giò adrée al passagg de on front cald e la va su adrée al passagg de on front frègg. Ancasì l'aument de la differenza tra i isollobar la ven primma del renfòrz del vent. [11]
Prevision a la svèlta di vent che superen i montagn
Quand che el vent el ghe dà adòss a 'na cadèna montagnosa di nucli isoallobarich positiv ( >2-3hPa/3h) se fànn su soravént (o ben di zòn indoe el vent el ruza) e de l'altra part de la montagna di nucli allobarich negativ. In paròll pussée sempliz la pression la va su in sul versant indoe el vent el ruza su e la va giò de l'altra part. Quand quèst el succéd el voeur dì che l'aria l'è 'drée a mucciàss su e che poeu la borlaràa giò de colp de l'altra part de lì a 6-12 or a fa su di vent compagn de la Bòra e del Favòni.[12]
Prevision a la svèlta del vent in del mar avèrt
De già che el vent l'è caosàa de la differenza de pression (Fòrza de gradient), s'a se conossen i valor di isòbar del moment a l'è possibil per mèzz di relazion emipirich, comepagn de qusta chì, valid ai latitudin de l'Italia, a stimà la velocità del vent:[13]
indoe
- V a l'è la velocità del vent in noeud
- Δp a l'è la differenza di pression tra du isobar in èttopascal intorna del sit 'doe se voeur stimà el vent.
- L a l'è la differenza in chilòmetri tra i isobar.
La direzion del vent a l'è cont on 'angol de 10° rispètt ai isòbar vèrs el center de bassa pression.
Quèsta relazion chì la var per el vent in mar avèrt perchè come che el vent el se vesina ai còst, l'è nò l'istèss soratutt indoe i còst hinn alt o ai sbocch di vall. Quand che 'l vent el ghe se vesina ai còst alt l'è obligàa a cambià la soa direzion e corr via quasi parallel a la linea de la còsta vèrs el center de bassa pression e a rinforzàss. Al sbocch di vall se l'alta pression a l'è a mont el vent el va giò adrée a la vall e quand che la vall la sbocca in del mar el cambia direzion vèrs el center de bassa pression. Se inscambi a mont a gh'è la bassa pression, el vent el scorr adrée a la còsta innanz de andà dent in de la vall. 'Na situazion compagna l'è quèlla de la sortida di canàa.[14]
Prevision a la svèlta del vent in de l'entrotèrra pian
A l'istèssa manera gh'è quèsta relazion emipirica chì, valida in pianura ai latitudin de l'Italia:
Vos correlad
Riferiment
- ↑ 1,0 1,1 Modell:Cite book
- ↑ Modell:Cite book
- ↑ Modell:Cita web
- ↑ Modell:Cite book
- ↑ vos instabilità convettiva, instabilità condizional, radio-sondagg, livèll de condensa, diagrama aerològich
- ↑ vos fulmen
- ↑ vos Cumulonemb
- ↑ vos fulmen
- ↑ Modell:Cite book
- ↑ vos Temporal a cèllula multipla
- ↑ Modell:Cite book
- ↑ Modell:Cite book
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Modell:Cite book
- ↑ Modell:Cite book