Trasmittanza tèrmica

De testwiki
Version del 07:59, 17 gen 2025 di imported>ScikingBot (Bot: Sostituzione automatica (-[[Categuria: +[[Categoria:))
(dif) ←Version pussee vegia | Varda la version corenta (dif) | Version pussée noeuva → (dif)
Salta a la navigazzion Và a cercà

Modell:MILCLASS La trasmittanza tèrmica a l’è el fluss de calór che ‘l passa travèrs ona superfice unitaria sottopòsta a 'na differenza de temperadura anca lee unitaria. La dipénd del materiál de che la struttura l’è fàda su.

La trasmittanza tèrmica l’è l’invèrs de la resistenza tèrmica totàl la quàl a soa vòlta l’è dada de la sòmma de tucc i contribuzión a la resistenza tèrmica di vari strat de la parèd e di contribuzión de l’irradiazion e de la convezion sora i superfic de la paréd.

U=1/Rtot

con:

U trasmittanza tèrmica;
Rtot resistenza tèrmica totàl[1]

indoe la resistenza tèrmica totàl la ven ottegnuda cont el somà i resisténz tèrmich consideràa come in serie. A se pòden somà nò i trasmittanz ma domà i resisténz ch'a hinn l'invèrs di trasmittánz

Sòma di resistenz tèrmich

Quand che i resisténz tèrmich hinn miss in serie i pòden vèss somà voeuna l’altra, a l’è el caso per esempi d’ona paréd fada su de divèrsi strat, ciaschedùn di quàj el gh’hà el sò valór de la resistenza tèrmica e de sora maròss gh’è anca i resisténz per convezion in sui superfici de voeuna e de l’altra part de la paréd. Per esempi semai che i strat i fudèssen du i resisténz i sarànn:

-la resistenza per la convezion in su la faccia 1:

Rconv1=1h1

-quèlla per irradiazión in su la faccia 1:

Rirr1=1hirr1

-la resistenza tèrmica del prim strat:

Rstrat1=L1λ1

-a l’istèssa manera quèlla de segónd strat:

Rstrat2=L2λ2

-la resistenza per la convezion in su la faccia 2:

Rconv2=1h2

-quèlla per irradiazión in su la faccia 1:

Rirr2=1hirr2

donca la resistenza totál l’è:

Rtot=Rconv1+Rirr1+Rstrat1+Rstrat2+Rconv2+Rirr2

e la potenza tèrmica trasmettuda la sarà:

dQ/dt=T1T2Rtot

h1 e h2 hinn i coefficent de convezión, hirr1 e hirr2 quèj de irradiazion, λ a l'è la conduttività tèrmica, L l'è el spessór di strat.

Notìi che i temperadur che se consìderen hinn quèj a’na granda distanza de la paréd (in teoria infinida). [2]

Modell:Varda anca

Coefficent superficial

In edilizia, segond conforma a la nòrma UNIEN ISO 6948 de spèss, i coefficént de convezión e irradiazion vegnen concentràa ind on ùnegh coefficént ciamàa coefficént superficiál (coefficiente liminare o coefficiente di adduzione in lengua italiana e de sòlit insegnàa con α) che 'l sò valór l'è miss giò in di tabèll a segonda de la posidura verticál o orizzontál di superfici.[3] La resistenza tèrmica associada al coefficent superiàl la ven ciamada resistenza tèrmica superficiál

Vos correlad

Riferiment