Risultad de la ricerca
Salta a la navigazzion
Và a cercà
- ...de error arbitrariament piscininn in d'on temp polinomial in la longhezza de l'input. ...l'è staa demostraa in del [[2001]] cont on computer quantich a 7 [[qubit]] de la [[IBM]] che l'ha fattorizzaa 15 in 3x5. In del [[2012]], inveci, a l'è s ...3 KByte (505 parolle) - 11:21, 17 Lui 2023
- [[File:Example of a set.svg|thumb|Esempi de insemma faa di poligon]] ..., part o no de 'sto recoeuj. A hinn consideraa 'na part fondamentala de la matematega d'incoeu e han daa origin a la [[teoria di insemma]]. ...3 KByte (469 parolle) - 14:32, 1 feb 2024
- ...dopo de on cert pont i cobbi di element i gh'ha 'na distanza pussee bassa de <math>\varepsilon</math>. *[[Criteri de convergenza de Cauchy]] ...591 Byte (75 parolle) - 07:41, 17 gen 2025
- ...l''''assioma de l'infinid''' a l’è vun dei assiom de la teoria dei insema de Zermelo-Fraenkel. Al enunzia qe al esist un insema infinid. Ind el [[lenguagg formal]] da l'assiomatega de Zermelo-Fraenkel, l'assioma al se scriv : ...3 KByte (457 parolle) - 14:29, 1 feb 2024
- La '''serie armonega''' a l'è, in [[matematega]], ona [[serie (matematega)|serie]] di [[frazion unitari]], cioè di [[invers]] di [[numer natural|nume La [[succession (matematega)|succession]] equivalenta a l'è [[fonzion monotona|monotona]] e stettament ...703 Byte (90 parolle) - 07:07, 17 gen 2025
- [[File:Cubicpoly.svg|thumb|El grafich in su <math>\R</math> de <math>y=x^3-9x</math>]] ...|cobbi ordenaa]] faa del [[domini (fonzion)|domini]] e del relativ element de l'[[imagen (matemtatega)|imagen]] ...532 Byte (73 parolle) - 03:45, 17 gen 2025
- ..., in manera diferenta, per [[fonzion (matematega)|fonzion]] e [[sucession (matematega)|sucession]]. ...ion <math> \{a_n\} </math> de [[numer real]] la po minga havégh du [[limit de una sucession|limit]] diferent. ...1 KByte (212 parolle) - 14:42, 1 feb 2024
- ...che 'l gh'ha dent on numer finii de element e che 'l soddisfa cert regoll de addizion e moltiplicazion. [[Categoria:Matematega discreta]] ...510 Byte (75 parolle) - 02:23, 17 gen 2025
- ...quazion]] che la reppresenta 'n immagin [[bitmap]] a du color in d'on camp de <math>x</math> longh 106 unità e 'na <math>y</math> longa 17 pussee el <mat [[Categoria:Matematega de l'informatega]] ...2 KByte (137 parolle) - 03:27, 17 gen 2025
- ...[numer reai]] e <math>\mathbf i,\mathbf j,\mathbf k</math> che inn compagn de l'[[unità imaginaria]]. ...mutativa]] del prodot. Formen anca un [[Spazzi vettorial|spazzi vetorial]] de dimension quater. ...1 KByte (151 parolle) - 06:27, 17 gen 2025
- ...imit de la sucession]] <math>(1 + 1/n)^n</math> che la tend a l'[[infinit (matematega)|infinit]]. A l'è 'n numer trascendent e donca irazzional e a travers de la [[formula de Euler]] a l'è conligada a la [[trigonometria]]. ...733 Byte (102 parolle) - 03:04, 17 gen 2025
- ...serie]] definitivament a segn positiv. L'è fondaa in sul passà al [[Limit (matematega)|limit]] inscì la serie: ...and de 1 la serie la [[Serie divergenta|divergg]], se l'è pussee piscininn de 1 la [[Serie convergenta|convergg]] e se l'è 1 a l'è inconcludent. ...716 Byte (106 parolle) - 02:50, 17 gen 2025
- [[File:Exp.svg|thumb|Grafegh de la fonzion]] ...th>x</math>. A doperà <math>e</math> la [[derivada]] a l'è semper compagna de la fonzion al principi e l'è anca la [[fonzion inversa]] del [[logaritm nat ...870 Byte (119 parolle) - 19:12, 9 nov 2022
- L''''identità de Euler''' a l'è un cas particolar de la [[formula de Euler]], indova che la variabel l'è pari al [[pi gregh]], o ben: ...insema, donca, [[E (costant matematega)|e]], i element neutri de la soma e de la moltiplicazzion, l'[[unità imaginaria]] e, naturalment, pi gregh. La po ...755 Byte (117 parolle) - 13:28, 31 gen 2024
- ...]] la '''radis quadrada''' d'on [[numer real]] <math>x</math> pussee grand de [[zero]] l'è on quajsevoeur numer real che se moltiplicaa per lu midemm el ...<math>\sqrt{x}</math> el pò reppresentàj tucc du. Tipicament però se parla de quella principala, ossia quella positiva. ...815 Byte (125 parolle) - 06:29, 17 gen 2025
- ...na branca importanta de la matematega doperada in d'on mugg di ambit de la matematega teorica, per esempi in la [[crittografia]] e in la ricerca di [[numer primm ...math> a \equiv b \pmod{n} \, </math> se <math>a-b</math> a l'è 'n multiplo de <math>n</math> o anca se i gh'ha el midemm rest se dividuu per <math>n</mat ...1 KByte (217 parolle) - 01:17, 17 gen 2025
- ...ator]]. La se ciama inscì in onor del [[Guillaume François Antoine marches de l'Hôpital]], anca se l'è stada inventada del [[Johann Bernoulli]]. ...pont esclus e che 'l limit di derivaa el ghe sia, quell li a l'è el limit de la fonzion. ...785 Byte (120 parolle) - 06:37, 17 gen 2025
- ...ning Norwegian Forest Cat.JPG|thumb|De sigur quell gat chì el gh'ha de mej de fà che capì la cardinalità del continov]] {{Wikipedia parlada|Lmo-cardinalità del continov-article.ogg|1142017|2 de november 2022|Milanes}} ...2 KByte (244 parolle) - 14:30, 1 feb 2024
- ...n (matematega)|fonzion]] <math>f(x,y,z)</math> che la gh'ha 'me [[domini (matematega)|domini]] i terne di numer naturai e come [[Codomini (fonzion)|codomini]] i ...a gh'ha un cress assee volt: per esempi <math>A(4,2)</math> a l'è un numer de 19'729 zifer. ...1 KByte (182 parolle) - 03:24, 17 gen 2025
- [[File:Omega-exp-omega-labeled.svg|thumb|Esempi grafegh de ordenament infinid]] ...inal]] in la [[teoria di insema]], fada con l'obietiv de cuntà i [[insema (matematega)|insema]], soratut quei infinid. ...1 KByte (183 parolle) - 14:33, 1 feb 2024