Risultad de la ricerca
Salta a la navigazzion
Và a cercà
- ...eopotenziàl''', o domà '''geopotenzial''' l’energià che gh’è besògn al fin de sollevà on [[chilogramm]] del livèll del mar fin a ‘na cèrta [[altèzza]] z: : <math> g </math> a l’è l’[[accelerazion de gravità]] che ‘l sò valor a l’è intorna di 9,8m/s2 ma el pò varià segond la ...2 KByte (389 parolle) - 23:20, 17 sgiu 2024
- <math>Td_{850hPa}</math> a l’è la [[temperadura de rosada]] a 850 hPa ( in °C); <math>Td_{700hPa}</math> a l’è la [[temperadura de rosada]] a 850 hPa ( in °C); ...3 KByte (429 parolle) - 23:20, 17 sgiu 2024
- ...abatega|procèss adiabategh]] fin a al quòta teòrica indoe tutt el [[vapore de acqua]] che la gh’hà denter l’è condensàa e poeu, da quèlla quòta là, travè La temperadura pseudo potenzial la gh’hà on significaa compagn de quèll de la temperadura potenzial ma in quèll caso chì per l’aria ùmeda. ...3 KByte (490 parolle) - 23:23, 17 sgiu 2024
- ...</math>), se la fudèss portada a la [[pression]] de 500hPa là senza scambi de [[calor]]- o ben per [[trasformazion adiabatega]]) ...alor l’è bass, pussée la sarà l’[[instabilità atmosferega]] con possiblità de fòrt temporaj. <ref name='tornado129-130'/> ...3 KByte (512 parolle) - 23:20, 17 sgiu 2024
- {{MILCLASS}}L’'''indes de sollevament''' ('''LI''' –"Lifted Index" da la [[lengua inglesa]]) a l’è o ...a su del soeul, se la fudèss portada a quèlla [[pression]] là senza scambi de [[calor]]- o ben per [[trasformazion adiabatega]]) ...3 KByte (517 parolle) - 23:20, 17 sgiu 2024
- ...alor), a ona pression standard de riferiment <math>p_0</math>, generalment de 1 [[Bar (unitaa di misura)|bar]].<ref>{{en}} [http://goldbook.iupac.org/P04 indoe ''T'' a l’è la [[temperadura assoluda]] de la partìcola, ''R'' la [[costanta di gas]] per l'aria e <math>c_p</math> il ...7 KByte (1 215 parolle) - 23:23, 17 sgiu 2024
- ...son]] e al [[tefigramma]]) che 'l servìss de analizzà la struttura tèrmica de l’[[atmosfera terrèstra]] e per fà i [[Prevision meteorològica|prevision me ...piscinìtt che insegnen la direzion e la fòrza di [[vent]] a divèrsi livèj de pression. ...6 KByte (915 parolle) - 23:19, 17 sgiu 2024
- ...ée gròssa de 13 mm de diametro oppur in del nòst caso de vent pussée svèlt de 93km/h. <ref>{{cite web|url=http://weather.uky.edu/about_sweat.htm ...de rosada]] a la quòta che la soa [[pression atmosferega|pression]] a l’è de 850hPa; ...4 KByte (645 parolle) - 23:20, 17 sgiu 2024
- ...’è doperàa per mostrà la stabilitàa dinàmica de l’atmosfera e la formazion de la [[turborenza]]. ...-sondagg]] e di prevision meteorològich numérich che supplissen ai misuràd de [[vent]] e [[temperadura]] in di precis pont in del spazzi.<ref name=":0">{ ...4 KByte (657 parolle) - 23:22, 17 sgiu 2024
- ...tà atmosferega''' a l’è l’attitudin de l’[[atmosfera terrèstra|atmosfera]] de impedì o favorì i [[convezion#convezion natural|mòti verticaj]]. <ref>{{cit ...sfera a l’è instabil quand che ‘l so gradient de temperadura a l’è maggior de 1°C/100m. Quand che gh’è instabilità atmosferega l’aria calda arenta al soe ...18 KByte (3 097 parolle) - 23:23, 17 sgiu 2024
- [[File:B and LCL-LFC.jpg|thumb|right|300px|On [[nomograma de l’Herlofson]] con su marcàd di important caratteristich]] ...sa d'aria]] che la leva su de la superfice terrèstra de superà el [[livèll de convezion libera]]. ...7 KByte (1 239 parolle) - 23:21, 17 sgiu 2024
- ...ive Available Potential Energy) a l’è [[spinta idrostatica|l’energia totàl de galleggiamént]] cha la fa andà su 'na massa d’aria fin tant che la rèsta pu ...ndà su oltra el LFC e donca podé seguità spontàni fin a raggiòng el levèll de equilibri ]] ...8 KByte (1 385 parolle) - 23:19, 17 sgiu 2024
- ...possibilitàa che ghe sìen anca di fenòmen violent ch’je compagnen (compagn de [[Tempesta|tempèsta]], [[rebùff discendent]] e pioeuva torrenzial).<ref nam ...adient de [[temperadura]] e quèll del gradient de [[umidità]] in del strat de la [[troposfera]] infra i dò [[altèzza|altèzz]] che i sò [[Pression atmosfe ...8 KByte (1 281 parolle) - 23:21, 17 sgiu 2024
- ...ligamm]] o de la [[Gropp (matematica)|groppidura]] di lìnej de [[vòrtes]] de on fluss.<ref>[[Keith Moffatt|Moffatt, H.K.]] (1969), ''The degree of knott ...l camp de la [[velocità]] e <math>\nabla\times\mathbf{u}</math> el sò camp de la [[vorticità]]. Sòta sti trii condizion chì, i lìnej hinn trasportàa del ...9 KByte (1 448 parolle) - 23:19, 17 sgiu 2024