Risultad de la ricerca
Salta a la navigazzion
Và a cercà
- ..., ona [[relazion (matematega)|relazion]] indova che ògni [[element (teoria di insemma)|element]] ne socia l'element midemm, cioè :<math>\forall a \in X,\ On esempi de relazion riflessiv a l'è la [[divisibilità]] cont i [[numer reai]]. ...622 Byte (88 parolle) - 14:34, 1 feb 2024
- ...d una sgeneralizazzion del concet gramategal de [[ordinal]] in la [[teoria di insema]], fada con l'obietiv de cuntà i [[insema (matematega)|insema]], sor ...de solit indicad con la letera grega omega (<math>\omega</math>) pussee el numer che inn dopo. L'è demostrad che, dad i noster assioma, esisten e inn unegh. ...1 KByte (183 parolle) - 14:33, 1 feb 2024
- [[File:Example of a set.svg|thumb|Esempi de insemma faa di poligon]] ...part fondamentala de la matematega d'incoeu e han daa origin a la [[teoria di insemma]]. ...3 KByte (469 parolle) - 14:32, 1 feb 2024
- ...l se pò mett in corrispondenza biunivoca cont l'insemma di [[numer natural|numer naturai]], ossia el gh'ha la [[cardinalità]] de <math>\N</math>. [[Categoria:Teoria di insema]] ...478 Byte (63 parolle) - 14:32, 1 feb 2024
- ...indicada 'me <math>|A|</math>, <math>\#(A)</math> o <math>card(A)</math>. Di insemma cont la midemma cardinalità se ciamen equipotent. ...ra la cardinalità de l'insemma di numer naturai, el numerabel, e quella di numer reaj, o ben el continov. ...697 Byte (102 parolle) - 14:30, 1 feb 2024
- ...rdinalità de 'n insemma T che l'è in tra la cardinalità de S e l'[[insemma di part]] de S, cont |S| ≥ <math>\aleph_0</math>, la gh'ha per forza vèss o |S *[[Teoria de l'incompletezza de Gödel]] ...840 Byte (121 parolle) - 14:32, 1 feb 2024
- ...de l'informatega, l''''assioma de l'infinid''' a l’è vun dei assiom de la teoria dei insema de Zermelo-Fraenkel. Al enunzia qe al esist un insema infinid. ...r i è drovads per definir e codifegar i [[numer intreg]] ind la teoria dei numer. Ind la codifega dei intreg, zero a l’è ol insema vœi <math>(0=\emptyset)</ ...3 KByte (457 parolle) - 14:29, 1 feb 2024
- L''''identità de Bézout''' la dis che se <math>a</math> e <math>b</math> inn di intregh no null e 'l so [[massim comun divisor]] a l'è <math>d</math> alora [[Categoria:Teoria di numer]] ...448 Byte (72 parolle) - 07:56, 15 Lui 2024
- ...lità del continov a l'è l'istessa de l'[[insema di part]] de l'insema di [[numer naturai]] <math>\mathbb{N}</math>. ...ajsevoeul numer real <math>a</math> e <math>b</math> a gh'è 'n infinità de numer reai. Per quella reson chi a l'è considerada una [[insema minga numerabel|c ...2 KByte (244 parolle) - 14:30, 1 feb 2024
- ...problema de la fermada''' a l'è on problema de l'[[informatega]] e de la [[teoria de la computabilità]] che 'l domanda: Daa on [[numer de Gödel]] <math>\varphi</math> de [[fonzion computabil]], ...2 KByte (386 parolle) - 14:23, 25 sgiu 2023
- El '''darer teorema de Fermat''' el dis che esisten no di soluzzion intregh e positiv a l'equazzion <math>a^n + b^n = c^n </math> se *[https://www.treccani.it/enciclopedia/l-ultimo-teorema-di-fermat_%28Enciclopedia-della-Matematica%29/ Enciclopedia de la matematega] ...647 Byte (92 parolle) - 20:17, 16 Mrz 2022
- ...domini]] i terne di numer naturai e come [[Codomini (fonzion)|codomini]] i numer naturai, definibel inscì per recorrenza: ...on e la gh'ha un cress assee volt: per esempi <math>A(4,2)</math> a l'è un numer de 19'729 zifer. ...1 KByte (182 parolle) - 03:24, 17 gen 2025
- ...riss int un resültaa da [[teuría di nümar]] ch'al enúnzia che la prupurziú di [[nümar intreegh|intreegh]] pusitiif inferiuur a ''x'' ch'i è la suma da dü [[Categuria:Teoria di numer]] ...876 Byte (127 parolle) - 20:26, 17 des 2020
- ...erta dal [[teurema di nümar primm]], sa tentava a valütá [[funziú da cüünt di nümar primm|la funziú π(x)]], ul nümar da [[nümar primm]] inferiuur a <math L'esamm di daat nümérich acümülaa paj [[nümar primm]] cugnussüü a l'épuca al eva purta ...1 KByte (199 parolle) - 20:26, 17 des 2020
- ...[[Paul Lévy]] al mustra che i denuminaduur <math>q_n\,</math> cunvergeent di desvilüpameent da le frazziú cuntínüade da [[dabot sémpar|dabot töcc]] i nü [[Categuria:Teoria di numer]] ...1 KByte (163 parolle) - 20:26, 17 des 2020
- In [[linguístega|lenguistega]], i numer intreg naturai ''zer'', ''vun'', ''duu'', ''tri'', e via insì, i se ciama d In matematega, un '''numer cardinal''' a l'è una estension de qesta nozion per cuntar i insema, là com ...11 KByte (1 765 parolle) - 21:07, 16 gen 2025
- Süpunemm par l'absüürd che al sía ''e'' = ''a''/''b'', par di inteer pusitiif ''a'' e ''b''. [[séria geométrica]]. Cunsideraa che a esísten mía di nümer inteer pusitiif püssee piscin che 1, emm utegnüü una cuntradizziun. C ...2 KByte (334 parolle) - 14:40, 1 feb 2024
- ...''' a l'è una [[Custanta matemàtega]], druvada principalameent in [[teuría di nümar]], e a l'è definida cuma ul [[límit (matemàtega)|límit]] da la difére ...ens al pöö vess vidüü cuma una cunseguenza da la cumbinazziú dal [[teurema di nümar primm]] e dal límit da la custanta d'Euler-Mascheroni. ...2 KByte (275 parolle) - 20:26, 17 des 2020
- In [[teuría di nümar]], [[Aleksandr Jakovlevič Chinčin]] al a demustraa che par [[dabot sé ...iunaj (e.g. ul [[nümar àuri]] <math>\varphi\,</math>), e la [[nümar e|basa di lugariitm natüraj]] ''e''. ...2 KByte (283 parolle) - 20:26, 17 des 2020
- ...is scernuu in d'on numer finii de stat. El stat el pò cambià in risposta a di [[input]] esterni. Ona FSM l'è definida de 'na lista di sò stat, el sò stat inizial e i condizion per ògni transizion. Pòden vèss s ...4 KByte (649 parolle) - 10:05, 17 Lui 2023